Que no sigui tard pel Bori

El govern de la ciutat ha perdut una oportunitat per tal de consolidar el valor històric, paisatgístic i natural de l’entorn del Bori. Esperem que no sigui ja massa tard i quedi desdibuixat sense remei.

La casa gran del Bori, a la carretera de Sant Climent, num. 30
La casa gran del Bori, a la carretera de Sant Climent, num. 30 | Enric Fontvila (Viquipèdia)

El passat Ple Municipal corresponent al mes de maig, la Plataforma en Defensa dels Béns Comuns va exposar una moció que va fer arribar a diferents grups municipals. Aquesta moció pretenia estudiar la viabilitat de fer una moratòria urbanística en relació al projecte “Cosint Barris” al conjunt històric del Bori, així com desenvolupar un estudi d'Impacte i Integració paisatgística (EIIP), i engegar un procés participatiu que tingui en compte tot el seu veïnat, previa notificació, així com les consideracions del Consell de Medi Ambient, Sostenibilitat i Territori.

El projecte es basa en una Modificació del Pla General Metropolità (MPGM), presentada el 2017, que planteja modificar, entre moltes altres, una parcel·la de verd urbà (6b) a sòl edificable, concretament entre l’escola Benviure i el raval del Bori. En aquest cas, preveu construir-hi 7 habitatges unifamiliars al límit edificat al carrer Can Paulet i 15 més en dos edificis a l’actual pàrquing de davant de la casa gran del Bori.

Donat que des d’Esquerra Republicana de Sant Boi hem votat en contra d’aquesta MPGM, que és una petició d’una plataforma que agrupa una part molt important del teixit associatiu de la vila, i que l’exposició de motius, així com els acords plantejats, són raonables i convincents, vam decidir presentar aquesta moció i donar-hi suport.

Estem totalment en contra d’aquesta modificació, no només pels motius exposats a la moció (que us animem a llegir tan bon punt sigui publicada l’acta del ple), sinó també perquè s’està posant en perill la porta històrica de Sant Boi amb el seu entorn agroforestal, tot just al marge del Parc Forestal del Montbaig. Sense la protecció de la categoría de verd urbà, que protegia paisatgísticament un entorn d'edificis catalogats i protegits, un conjunt de gairebé 300 anys tan sensible com l’entorn del Bori, i que dota de personalitat a la ciutat, es veurà irremeiablement alterat.

Malauradament, la moció impulsada pel col·lectiu veïnal va ser rebutjada amb els vots en contra del PSC i de Sant Boi en Comú. L’equip de govern va adduir que el procés participatiu havia estat impecable, que s’havia seguit tot un procés administratiu llarg i amb els seus períodes d’al·legacions i que plantejar la moratòria només endarreriria el projecte. A més, el primer tinent d’alcaldia va qualificar el debat d’esbiaixat i intencionat, i va assegurar que les entitats proposants “no volen entendre” el projecte.

Tot i que el procés participatiu va existir, l’equip de govern va reconèixer que no s’havia notificat individualment a tots els veïns de la zona afectada. El procediment legal i administratiu també es va dur a terme, però l’estudi d’impacte paisatgístic (EIIP) es troba actualment en procés de redacció, per tant no estava disponible durant el procés participatiu. La nostra oposició no es basa, només, en les deficiències que hi hagi pogut haver durant el procés, ni tampoc en que el projecte continua sense convèncer una part significativa de la població. Es tracta d’una qüestió política i de model de ciutat.

El Govern Municipal de Sant Boi defuig, un cop més, un debat obert de ciutat per decidir col·lectivament el futur de la trama urbana i refusa observar-la en els seu conjunt. Segueix apostant per un model de creixement als marges, en taca d’oli, i amenaça el nostre entorn natural i agrícola. Mentre parla de cosir barris, manté oberta la ferida que suposen la Caserna i la central elèctrica que mantenen aïllats els barris de Camps Blancs i Casablanca. Una Caserna, per cert, de la qual en vam celebrar el trasllat fa més de quinze anys, i encara segueix dempeus.

Amb la seva negativa, creiem que el govern de la ciutat ha perdut una oportunitat per tal de redreçar el rumb, consolidar el valor històric, paisatgístic i natural de l’entorn del Bori, i protegir-lo de possibles interessos econòmics que hi puguin sorgir en el futur. Esperem que no sigui ja massa tard i el Bori quedi desdibuixat sense remei. Ens hi juguem el patrimoni de Sant Boi.