Viure Sant Boi

L’única solució, l’absolució

Miquel Salip - Viure Sant Boi, setembre 2019

L’única solució, l’absolució
L’única solució, l’absolució

El setembre de l’any passat escrivia en aquesta columna que encetàvem el curs del Judici a la Democràcia. Durant mesos hem vist com les acusacions assenyalaven a persones demòcrates de delictes que no han comès i com no es deixava a les seves defenses exercir els seus drets amb totes la garanties que un procés judicial (qualsevol, però un d’aquesta envergadura política encara més) requereix. Durant mesos hem vist com, mentre el govern espanyol parlava de diàleg, la seva fiscalia i la seva advocacia compartien argumentari amb el feixisme inventant delictes que no van existir i posant al punt de mira drets fonamentals com la llibertat d’expressió, reunió o manifestació. Drets que, si són sentenciats, no afectaran només l’independentisme, sinó a totes aquelles persones que, en algun moment determinat, es considerin dissidents respecte el govern de torn. 

Així doncs, aquest setembre encetem un curs que vindrà marcat per la sentència. Perquè es pot voler parlar de tot. Perquè pot haver-hi voluntat de diàleg, negociació i acord. Però és evident que és diferent dialogar amb una absolució o amb una condemna, sigui de les dimensions que sigui. Cap sentència que no sigui l’absolució serà justa. Cap més dia a la presó és tolerable. 

Tothom sap que serà una sentència dura i que caldran respostes institucionals, però també (sobretot) respostes fermes des del carrer. Perquè si es sentencien drets fonamentals, el millor que podem fer per a defensar-los serà exercir-los de nou i tantes vegades com calgui.